El Contrallum ContraEstètica (17 de novembre de 2018) va partir de la recerca de Clara Nubiola per explorar la relació entre paisatge i estètica. Vint provocacions de l’artista, com ara “Devuélveme el dinero. Este no es el paisaje de la fotografía que yo ví”; “Belleza = orden?”; o “Convertimos tu pueblo mediocre en reclamo turístico en 6 semanas. Saneamos, embellecemos e inventamos reclamo histórico o cultural. Presupuesto sin compromiso”. I vint paisatges aleatoris: una gasolinera abandonada, cases aparellades, una idíl·lica cala de la Costa Brava, el perfil de Diagonal Mar, la Fajeda d’en Jordà, o un vial enmig d’una urbanització deshabitada que no porta enlloc.

Cada convidat va construir una història amb un paisatge, i el va fer parlar. Els paisatges van tenir rostre, i es van impregnar de sentiments, d’emocions, de records, i d’un posicionament estètic. Una reflexió col·lectiva final va ajudar a fer, desfer i refer la mirada col·lectiva als paisatges.


Com a dissenyadora social, la meva contribució i el meu rol a Contrallum és:

  • Potenciar un entorn de co-creació
  • Co-crear la metodologia de l'acte per a interactuar a través del disseny i col·laborar a través de la imaginació
  • Partir de la idea que els participants són d'una gran diversitat de procedències, perspectives i inquietuds  
  • Cada acte de Contrallum forma part d'un projecte més ampli, interconnectat i en constant transformació
  • Implicar les persones a través del misteri, la imaginació i la imprevisibilitat

Aquesta entrada està relacionada amb el projecte: